La “no” acceptació social de la tristesa en infants i adolescents

Curs

22-23

Autor

Tomàs Gispert Jiménez

Tutor

Aquest treball té la intenció d'estudiar si la societat d'avui en dia, sobretot els infants i adolescents, accepten i autoritzen la tristesa, partint de la hipòtesi que no és així, és a dir, que la tristesa no està acceptada socialment, argumentant-ho amb diferents situacions.

Aquest treball té la intenció d’estudiar si la societat d’avui en dia, sobretot els infants i adolescents, accepten i autoritzen la tristesa, partint de la hipòtesi que no és així, és a dir, que la tristesa no està acceptada socialment, argumentant-ho amb diferents situacions. Aquest treball, dins l’àrea de la psicologia i la sociologia, va sorgir a partir de l’interès personal de l’alumne des que es va adonar que tot el que es publicava a les xarxes socials mostrava l’alegria, i mai altres emocions com la tristesa. Fent, així, que el mateix alumne reflexionés sobre el tema. És per això, que s’ha afegit un apartat de xarxes socials en el treball per tenir l’oportunitat d’investigar el perquè només s’hi mostra l’emoció de ​​l’alegria i només hi veus persones felices i positives; i pel contrari no es mostra com les persones ens posem tristes, ho passem malament, necessitem desfogar-nos o simplement que no sempre som felices. A més a més, en la societat canviant en la qual vivim un dels objectius de l’alumne en qüestió era fer un treball d’observació social.

Objectius:

  • Comprendre i tenir una idea global de l’acceptació social de la tristesa d’avui en dia en els infants i adolescents dins la nostra cultura occidental.
  • Extreure unes conclusions personals i intentar donar una aportació personal amb la qual poder canviar la percepció d’aquesta emoció, és a dir, canviar la manera de veure i viure aquesta emoció, a aquells que llegeixin aquest treball.

Metodologia:

Per elaborar aquest treball, s’han utilitzat fonts d’informació d’internet, majoritàriament de psicologia, documents i llibres, també com a norma general de l’àmbit de la psicologia. També s’ha emprat l’observació sociocultural a partir d’una dinàmica a infants que s’ha plantejat posteriorment com a treball de camp.