/unesco-segon-cicle-de-conferencies-2/media/stucom-noticies.jpg

UNESCO: segon cicle de conferències

Lloc: Centre d’Estudis Stucom. Pelai, 8
Horari: a les 19.15 hores

Assistència gratuïta per a alumnes i exalumnes de STUCOM

El paisatge a casa nostra ha canviat pel gran corrent migratori que s’està vivint des de fa alguns anys. Tota aquesta interculturalitat es mostra en la vida quotidiana i modifica molts costums que queden més dispersos quan parlem d’Amèrica Llatina.

  • 29 de setembre de 2008
    6.1. Interculturalitat a casa nostra. De fer «les Amèriques» a «fer l’Europa»
    Breu introducció respecte als fluxos migratoris entre Amèrica Llatina i Catalunya. Models de gestió de la immigració. Conceptes de multiculturalitat, assimilacionisme, coexistència, convivència i interculturalitat. La interculturalitat, el model de referència a Barcelona com a ciutat, cultura i societat d’acollida.

    CAROLINA ASTUDILLO, de la Direcció d’Immigració, Ajuntament de Barcelona

  • 6 d’octubre de 2008
    6.2. Característiques de la immigració llatina arribada a Catalunya
    Es parlarà de dades generals com el moviment que s’ha produït des de l’any 1981 fins ara; els països del continent americà d’on es rep la major part de la gent; la seva edat, sexe, ocupacions laborals, etc.

    XAVIER ALONSO, de l’Àrea de Relacions Institucionals, Secretaria per la Immigració de la Generalitat de Catalunya

  • 13 d’octubre de 2008
    6.3. Conseqüències socioculturals
    Fins el 1990, la població espanyola ha estat molt homogènia culturalment i ètnicament. En canvi, l’arribada massiva d’immigrants en els darrers anys ha provocat una diversitat racial, cultural, religiosa i lingüística. Encara que l’evolució a llarg termini és complicada de fer pel seu caràcter recent, es podria afirmar que serà menys traumàtica i problemàtica per a la immigració d’àmbit cultural o lingüístic més proper.

    ERNESTO CARRION, llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat de Ginebra i coordinador de l’associació Nuevos Colectivos

  • 20 d’octubre de 2008
    6.4. Influències, tendències i futur al nostre voltant
    L’important arribada de població immigrant en edat de treballar ha repercutit favorablement en el total d’afiliacions a la Seguretat Social i han influït sobre el creixement del PIB. A més a més, l’augment de la població laboral ha incrementat la recaptació associada al treball, aportant de manera neta a la caixa de l’Estat més que la població nacional. Però també ha hagut influències menys positives provocades pels empresaris i la classe alta com l’augment de mà d’obra poc qualificada i la no-intervenció dels beneficis en millorar el cicles productiu i formatiu.

    RAÜL MARTÍNEZ, gabinet d’Estudis Socials

  • 27 d’octubre de 2008
    6.5. Representació de la diversitat cultural als nostres carrers: art, música, poesia, literatura…
    És socialment positiu reconèixer la diversitat de llengües, històries culturals, tradicions, formes de manifestar l’art, estils de vida i comportaments, així com experiències de grup. És important prestar una atenció especial a l’inclusió d’altres cultures dins la nostra vida quotidiana, ja que aquests punts de vista diferents enriqueixen la participació general i fan possible la comprensió de la comunitat on tots ens troben convivint.

    JOFFRE JAVIER MORÁN, Asociación de Artistas Ecuatorianos en Catalunya

  • 3 de novembre de 2008
    6.6. Experiències transoceàniques
    Parlarem d’intercanvis culturals des de la perspectiva de les migracions intercanviades de dues persones que han passat per aquesta experiència.

    ROBERTO HERNÁNDEZ, comunicador de ràdio Gladys Palmera, nascut a l’Havana
    ELISEU ORIOL, exmembre de l’embaixada espanyola a Cuba, nascut a Barcelona

  • 10 de novembre de 2008
    6.7. L’important paper de la dona llatina dins de la immigració
    Fins fa ben poc els immigrants que arribaven a les ciutats i pobles catalans eren majoritàriament homes, però el gènere de la immigració està canviant. Aquesta feminització no es dóna d’igual manera en totes les comunitats. Un dels col•lectius en què es pot observar clarament l’aspecte femení des dels seus inicis (anys 80) és la migració provinent de l’Amèrica Llatina: dominicanes i peruanes van ser les primeres en arribar a la Península.

    ÚRSULA SANTA CRUZ, responsable tècnica d’Atenció a la Dona a Montcada i Reixac

  • 17 de novembre de 2008
    6.8. Joves i canvis socials
    Suposats conflictes en l’espai públic, educació sexual i les seves repercussions no són noves ni desconegudes i han estat des de fa temps motiu d’estudi, malgrat això no han deixat de formar part de l’actualitat. D’altra banda, noves situacions com les tribus urbanes i d’altres desencadenen noves problemàtiques que obliga a un esforç diferent i a una formació específica per part dels professionals que hi estan en contacte.

    CARLOS PIEGARI, comunicador social

  • 24 de novembre de 2008
    6.9. La mediació com apropament intercultural
    La mediació intercultural s’està convertint en els últims anys en un instrument d’inestimable valor per a facilitar la comunicació i establir ponts de contacte, comprensió i diàleg entre persones de procedència i cultures diverses. En què consisteix aquesta professió, com i a on treballen?

    KIRA BERMÚDEZ, experta en mediació intercultural ACISI

  • 1 de desembre de 2008
    6.10. De Casals Catalans a les Associacions Iberoamericanes: tot un pont transoceànic.
    Els casals i les associacions han estat la gran majoria de les vegades el motor de cohesió social. Parlarem de l’experiència acumulada i de la seva realitat.

    JAVIER GARCÍA, de la Federación de Entidades Latinoamericanas de Cataluña
    M. ÀNGELS TERUEL, de Casals Catalans a Cuba

Nota: El cicle es clourà els dies 8, 15 i 22 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.). Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació, podeu trucar-nos o consultar el nostre web.