/es/sortida-de-formacio-laboral/media/3-bcn-activa-10-abril.jpg

Salida de formación laboral

La sortida, realitzada el passat dia 10 d’abril de 2013, forma part de la iniciativa promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, i secundada per STUCOM i el seu professorat, i té per objectiu promoure la qualificació professional mitjançant la motivació dels alumnes. Per això, un dels mitjans que utilitzen és el del suport personal a Barcelona Activa.   Fotos: http://www.flickr.com/photos/stucom/12172896893/   Barcelona Activa i la Fundació BCN Formació Professional, assumeixen el repte d’impulsar la seva tasca seguint tres eixos principals:
  • Estimular l’economia millorant l’acció emprenedora del conjunt de la població
  • Ajudar i aconsellar  les empreses i els treballadors
  • Orientar acadèmicament i laboralment de forma gratuïta a tothom que ho demani
Dins el marc d’aquesta assistència, va tenir lloc la nostra visita al recinte, proper a les Glòries, de Barcelona Activa. La nostra visita es va estructurar en tres grans parts que explicaré a continuació: La primera part va consistir en una breu introducció a la tasca de Barcelona Activa i a la recerca de feina. A continuació van fer una analogia entre les formes de comunicar-se i les formes de trobar feina i com en els darrers anys aquestes formes han patit una gran revolució, primer amb Internet i ara amb les xarxes socials com Facebook, Twitter i Linkedin... Vam classificar-les en 3 grans grups, en funció de la seva forma: el primer, el tradicional, està format per l’auto candidatura, l’ús de contactes, el correu postal, les oficines d’ETT’s.... És a dir, la forma tradicional, en la qual ens desplacem físicament a l’oferta de feina. El segon, l’1.0, està compost per tots aquells mitjans que permeten obtenir  feina per Internet posant-nos en contacte amb els responsables de les ofertes de feina de les empreses que ens puguin interessar, sense necessitat de tenir-hi res en comú, ni d’haver d’anar-hi  físicament. Exemples d’aquest segon grup serien mitjans com l’Email, Web/Google, Infojobs... I el tercer, el 2.0, és el més nou i es defineix com tots aquells mitjans que fan servir les xarxes socials com a mitjà per a la recerca de feina. En aquest últim cas no cal ser-hi presencialment com en l’1.0 però al contrari que en aquest cas, sí que hi tindrem alguna cosa en comú ja que algú ens hi haurà d’haver introduït. Un cop presentats  els tres grups vam procedir a analitzar més en detall l’últim, explicant plataformes que trobem dins de Facebook com ManPower o BeKnown, les quals ens permeten posar-nos en contacte amb qualsevol empresa relacionada amb un dels mil milions d’usuaris que té aquesta xarxa social. També es va posar gran èmfasi a evitar que poséssim el mateix nom en el nostre perfil social i en el laboral, per evitar problemes derivats d’haver deixat una empremta digital inadequada. Acabada la primera part vam començar la segona, que va consistir a buscar i analitzar 4 tipus de currículum 2.0 buscant fortaleses i debilitats de cadascun d’ells. El primer va ser el currículum de Raúl Calabria, que va consistir en un bric de llet que mostrava tot el seu perfil professional. Aquest tipus de currículum és creatiu i és una forma molt bona de mostrar tant el seu “background” acadèmic com els seus coneixements amb un fet tangible. Per contra es mostra força inadequat per a alguns sectors professionals. El segon va ser la Infografia d’Ashton Kutcher, la principal fortalesa d’aquest tipus és que és molt personalitzable i permet mostrar la cronologia d’una forma clara i breu. Això fa que sigui un mètode molt adequat per als primers moments de selecció on destacarà per damunt d` altres tipus més extensos i ,per tant, més feixucs de llegir. Per contra té el problema de ser poc seriós i que destacar  la falta de formació continuada... El tercer tipus de currículum que hem analitzat ha estat el de Jeanne Hwang. En aquest cas es basa en l’adaptació del currículum personal al màxim per al lloc de treball que es busca i per a l’empresa que l’ofereix. Aquest sistema és molt bo si al destinatari li agrada, ja que si no el descartarà immediatament perquè amb aquest tipus de currículum no existeix un terme mitjà. Per últim, però no menys important, vam veure el de Sara Torres. Aquest vídeo currículum té per a l’empresa, l’avantatge que permet veure  la persona; i per a aquesta, que li permet enviar molta més informació de la que podria fer amb un sol currículum, ja sigui de forma intencionada o no. En acabar d’analitzar els 4 tipus de currículums vam aprendre la importància de les xarxes socials professionals, en el nostre cas Linkedin i com es poden fer servir per obtenir  més i millors ofertes de feina. També vam veure pàgines interessants com Aboutme que permet explotar al màxim el nostre perfil professional i enllaçar-lo amb les diferents xarxes socials de les quals formem part o la mateixa pàgina de Barcelona Activa que té tot un apartat dedicat a com millorar el nostre currículum 2.0. Com a conclusió final convé destacar que la recerca de feina 2.0 permet no sols comunicar-se amb més empreses sinó fer-ho de forma més eficient i amb més garanties que les altres formes de buscar -ne, per tant,  és el present i serà el futur de la recerca de feina ,tot i que de moment no substituirà sinó que complementarà  les altres formes molt més arrelades en el nostre teixit econòmic.   Samuel Marín