Entrevista a Carla Solé, distinció de les pau 2013

Entrevista a Carla Solé, distinció de les pau 2013 Ja està. Ja has arribat a les portes del teu futur i ja has tancat una etapa important de la teva vida. Potser algú podrà pensar que per a tu ha estat fàcil.  Ha estat realment fàcil aconseguir tots aquests d'excel·lents? No sé si fàcil o difícil, això és relatiu. Ha significat no baixar la guàrdia, ser constant amb el ritme que sabia que calia mantenir. Diuen que el motor de la feina ben feta és la passió. Ets una estudiant apassionada? Fer que t’apassioni allò que estudies, sigui el que sigui, per molt que no t’agradi, és segurament la millor manera de treballar. O sigui que sí, d’alguna manera, intento ser una estudiant apassionada. Estudiar és "un pal". Vols desmentir aquest tòpic? No sóc ningú per desmentir-lo, realment en alguns moments depèn de què pot ser un pal. No sempre s’aconsegueix això de fer que tot t’agradi. Però s’intenta. I quan una assignatura t’agrada de per sí, aprendre és un plaer. Anem per parts i fem una mica de memòria. Recordes la primera vegada que et van renyar a escola quan eres petita? Com va  anar això? No crec que fos la primera vegada, però si més no la primera que recordo: al parvulari, un dia, a l’hora del pati, va saber-me molt greu que uns altres nens estiguessin castigats, asseguts en un racó sense poder jugar, i em vaig acostar a parlar amb ells. La professora em va renyar i jo també vaig estar castigada aquell dia. I la primera vegada que vas pensar "Estic molt contenta de la feina que he fet"? També al parvulari, vam haver de fer un dibuix del Petit Príncep per a un concurs i recordo estar molt satisfeta de com m’havia quedat. En general sóc molt exigent – potser massa– i sempre he buscat aquest “Estic molt contenta de la feina que he fet” en tot el que se m’ha posat davant. Sempre has estat alumna de bones notes? O has suspès alguna prova en alguna  ocasió?  No recordo haver suspès res... Què se sent arribant a l'excel·lent? I què passa per dins quan lluites per una nota  i, encara que aproves, no l'aconsegueixes? Arribant a l’excel·lent, sento molta satisfacció. Quan no arribo a la nota desitjada, en canvi, em faig ràbia a mi mateixa perquè sé que és culpa meva i que esforçant-me més l’hauria pogut assolir. Ets de les que s'organitzen i es preparen amb temps? O sols estudiar mitja hora  abans de l'examen, al metro? Encara que no ho sembli, sóc bastant desastre organitzant-me. És el meu punt feble. En això envejo moltíssim la Judit. Tens algun secret per preparar els exàmens? Algun mètode? Alguna mania?  Necessites silenci, música, cafè, un talismà? Ets d'estudiar de nit o de dia? Sóc d’estudiar en llocs on no hi hagi res millor a fer, com ara al metro o a l’autobús, però també en llocs on tingui menjar a mà. Més ben dit, on tingui M&Ms a mà. Estudio durant el dia en estones com els trajectes de casa a l’escola, de l’escola a les classes que dono a nens, de les classes a casa, de casa al cau... Intento aprofitar el poc temps que tinc. I, a més, les dues o tres hores després de sopar el dia abans d’un examen mai fallen. En algun moment vas tenir por de no aconseguir el que et proposaves? I com se  supera la por? La por l’he superat sempre confiant en mi mateixa. Si fins ara me n’he sortit, per què no ha de continuar sent així? El que és bàsic és saber què cal fer per aconseguir el que vols i, un cop ho saps, fer-ho. La selectivitat va resultar estressant o interessant?  Vas passar nervis? Alguna  tècnica per calmar-los? La veritat és que interessant no li escau massa com a adjectiu a la selectivitat. Vull dir que no en vaig aprendre massa. Un pèl estressant, sí. Però anar fent. La millor manera de passar els nervis era pensar que m’examinava de matèries que havia treballat durant tot l’any i que, en principi, no havia de tenir cap problema. Me la vaig plantejar com uns exàmens finals de Stucom. Nota de les PAU 9,4! Sens dubte, la distinció que rebràs, te l'has treballada a  pols. Però digues, quina part de "culpa" creus que té la teva família d'aquests  resultats?  Els meus pares han confiat sempre en mi i, a banda de transmetre’m les ganes d’aprendre, m’han deixat fer a la meva manera. És així com crec que ha de ser a aquestes alçades. Si m’haguessin estat a sobre, segurament m’hauria organitzat molt més però també ho hauria passat pitjor, i no es tracta que el Batxillerat sigui un calvari...   I quina, els mestres i professors? És tant de valorar que una persona decideixi ensenyar-te el que sap i treballar hores i hores amb aquest objectiu... Gràcies des d’aquí a tots els professors de Stucom. Per descomptat, part del meu mèrit és també vostre.   Vols afegir algú més a la llista de "culpables" de la teva excel·lència? Els meus amics, tant de l’escola, com del cau i tota la resta, per estar al meu costat i ser la meva vàlvula d’escapament. Dos anys a Stucom. Vas entrar amb 15 i marxes amb 17. Han passat ràpid? Han passat molt i molt ràpid, sembla que fos ahir quan vam començar primer. Quina va ser la primera impressió del primer dia de classe de primer? Arribàvem il·lusionats, nerviosos com sempre que es comença quelcom nou. Els professors ens vau encoratjar a esforçar-nos durant aquests dos anys, a ser responsables. Ja érem grans, ens dèieu. Jo vaig sentir ganes de demostrar que ho podia fer bé. Vas patir alguna crisi existencial a l'hora de triar carrera? I tant! Duia tot el batxillerat convençuda que faria Periodisme i Ciències Polítiques o Econòmiques (un doble grau) i he acabat dubtant entre Història de l’Art i Direcció d’Empreses. Us podeu imaginar el cacau que tenia al cap. Important: Quins consells deixaries per als alumnes que comencen aquest any? Fer un bon batxillerat confiant en ells mateixos i esforçant-se tant com calgui. La recompensa l’estic vivint ara i no té preu. I ara què? T’espera l'estiu més llarg de la teva vida, sense apunts, ni controls, ni  pressions, ni deures per a l'endemà, ni TR... Què faràs amb tant de temps lliure?  T’avorriràs? De moment encara no sé què és el temps lliure. Som a mitjans de juliol i ja he viatjat amb les amigues a Itàlia, he fet un curset preparatiu de comptabilitat, uns campaments als Pirineus amb nens de 5 a 10 anys i el Leading Program, una setmana d’experiències a diferents empreses punteres de Catalunya per a les 20 millors qualificacions de les PAU. Tinc per davant uns campaments de dues setmanes a Sardenya i donaré classes intensives d’anglès a alumnes d’ESO a l’agost. També hi haurà lloc per la festa. Així que temps per avorrir-me, gens. I al setembre, Facultat de... Empresa, a ESADE. N'estàs convençuda de la tria? Sí. Si alguna cosa tenia clara és que, quan triés, no miraria enrere i començaria el nou curs convençuda. Acabem: un desig per al curs que ve. Sentir que estic estudiant allò que realment vull i seguir veient recompensat el meu esforç. I un per al final de carrera. Sentir que els quatre anys han estat enriquidors i veure’m preparada per trobar una feina que m’apassioni.