|
Era dilluns 26 de març. Com cada dia, es van assistir a les classes i es va treballar com sempre. Però aquell dia no era com qualsevol altre, perquè a les vuit de la tarda un autocar ens recolliria i marxaríem tots junts cap a Itàlia . Ja només començar ens vam adonar que la sort estava de la nostra banda: els conductors del autocar del Nàstic de Tarragona eren també els nostres conductors. Segur que ens portarien sort els dies dels partits. Ja estàvem tots en marxa: l'equip de futbol masculí, l'equip de bàsquet masculí i femení i per últim l'equip d'animadores.
Van ser més de divuit hores de viatge , però finalment vam arribar al nostre destí: (...), on es trobava la residència i les instal·lacions per entrenar els dies previs al torneig. Aquell dia es va aprofitar per descansar, ja que al dia següent ens esperava Venècia .
El dimecres ens vam aixecar molt aviat, vam esmorzar, agafar l'autocar y un cop arribàrem al port industrial de Venècia , un vaixell ens va portar fins el cor de la ciutat: La plaça San Marco. A partir d'aquest punt ens vam separar en grups y no ens vàrem retrobar fins després de dinar. Hem sembla que parlo per tots si dic que Venècia es un ciutat fascinant, que per una part aclapara per la seva estructura i per l'altre ens fa sentir com a casa. No es pot arribar a conèixer la ciutat si no s'investiga i s'analitza a fons, per això un servidor va separar-se del seu grup i s'endinsà en les profunditats de la ciutat. Tan profundament vaig visitar la ciutat que per culpa meva l'autocar no va poder sortir a l'hora prevista i vaig retardar a tots els meus companys. No van faltar els típics souvenirs : màscares venecianes, figures o penjolls de vidre de Murano i gran quantitats de pasta de tot tipus de sabors i colors.
Al dia següent l'escola que organitzava i acollia el torneig ens va ensenyar el seu centre i també les parts mes importants de la ciutat d'Udine . A tot arreu on t'aturaves podies observar la presència del gran llegat històric i cultural del poble. Com al dia anterior, aquella tarda també hagueren entrenaments preparatoris pel que esperava als equips el dia següent: el torneig esportiu, la raó principal per la qual ens trobàvem allà. Aquell divendres dia 30 va ser un dia emocionant que va acabar amb el segon lloc pels equips de bàsquet femení i de futbol masculí i el tercer lloc pel futbol masculí. Stucom va estar present al podi de totes les modalitats. Les celebracions aquella nit no van faltar, es clar.
L'últim dia, abans de marxar cap a Barcelona vam assistir a l'acomiadament del torneig i a la cursa per la vida que es va realitzar al pavelló de l'Istituto Arturo Malignani. El nostre equip d'animadores va fer una brillant exhibició que va deixar amb la boca oberta a la resta de participants. Finalment, va tornar a repetir-se el mateix que vàrem fer a Barcelona el dilluns d'aquella mateixa setmana, però aquesta vegada en sentit contrari.
El diumenge 1 de març a les 7:30 hores aproximadament arribàvem a Stucom.
ORIOL CANALS ZAPATA
|
