STUCOM va sumar dos punts més en un partit en el qual el bon joc només es va veure en ocasions i les errades defensives van estar a punt de provocar una catàstrofe.

Igual que va succeir el dia del Sant Medir, el partit es va iniciar de manera molt favorable al nostre equip ja que encara no havien pasta dos minuts de joc quan Iván Rojano va convertir en gol un clar penal per mans claríssimes d’un jugador visitant quan intentava evitar que un xut del mateix jugador entrés a porta. Tot semblava indicar que STUCOM tindria un partit fàcil però aviat es va veure que el Sant Pere Nolasc volia la victòria i començava a crear molt perill davant de la porta de Quim Molina. Els jugadors visitants van fer treballar de valent al nostre porter que va respondre amb una actuació espectacular, parant totes les pilotes que li arribaven amb seguretat. Tot i així, STUCOM també va crear ocasions de gol i va ser molt més efectiu que el seu rival. Martín Valencia va fer pujar el 2-0 després d’una gran jugada d’equip i Miquel Alcón va engaltar un xut llunyà que va arribar a la xarxa visitant. Amb el 3-0 els jugadors van anar als vestidors i el partit semblava molt ben encarrilat.

A la segona part, Stucom va crear dues bones ocasions de gol però aviat van tornar les errades defensives i el nerviosisme i la imprecisió a l’hora de superar la pressió que exercia el Sant Pere Nolasc a la nostra sortida de pilota. A més, Stucom perdia la pilota massa ràpidament i això va provocar mols contraatacs perillosíssims que, un cop més van ser aturats per Quim Molina. Ja avançada la segona part i com a conseqüència de les moltes ocasions, Sant Pere Nolasc va marcar el seu primer gol i al cap de pocs minuts, l’àrbitre va xiular un penal molt rigorós que els visitants van convertir en un inquietant 3-2. Stucom va saber, però, mantenir el resultat i va poder sumar dos punts que el mantenen al capdamunt de la classificació empatat amb l’ AE Gràcia B.

Alineació inicial: Quim Molina, Miquel Alcón, Oriol Dols, Martín Valencia, Iván Rojano. També van jugar Juan Moreno i Enric Martí.